La vinya a Abrera

L´AGRICULTURA A ABRERA A L'ÈPOCA CONTEMPORÀNIA: LA IMPORTÀNCIA DE LA VINYA.

A l´edat moderna i contemporània la presència de l´agricultura ha repercutit considerablement en la superfície ocupada per boscos i terrenys erms. Podem destacar que al terme d´Abrera, els conreus principals han sigut de l´olivera, els ametllers i molt especialment el de la vinya, al qual s´han dedicat grans extensions de terrenys. La major part de la població ha tingut com a principal mitjà

de subsistència, fins no fa massa anys, l´agricultura ja fos en règim de propietat , amb contractes de rabassa o com a parcers. Els contractes de rabassa s´establien principalment entre el propietari i el rabassaire i tenien la durada de la plantació de la vinya, és a dir quan la plantació moria, el pagès havia d´abandonar la terra. És important destacar que la durada podia ser de quaranta o cinquanta anys, però amb el problema de la fil.loxera que s´inicià a França cap el 1860, moltes vinyes van morir a causa d´aquesta plaga.

Aquest problema es presentà a Catalunya uns anys més tard i Abrera no quedà lliure de la plaga. Va arribar cap els anys vuitanta del segle XIX i afectà bona part de les plantacions de vinya, encara que es va fer tot el possible per restablir-les i repoblar els ceps amb peus americans molt més resistents a aquesta plaga.

Això afectà als contractes de conreu ja que molts propietaris van aprofitar la mort d´aquests ceps per expulsar als rabassaires de les seves terres. Un altre problema que tenia aquest contracte era que els nous peus americans tenien una durada més curta – d´uns vint anys aproximadament – i això també afectava els cultivadors que veien els seus contractes restringits a menys anys. Per això l´any 1922 s´organitzà un sindicat per defensar els drets dels rabassaires i rebé el nom d´”Unió de Rabassaires i altres Cultivadors del Camp de Catalunya”. A Abrera hi havia molts agricultors associats a aquest sindicat ja que la condició de rabassaire era la predominant en un poble dedicat majoritàriament al conreu de la vinya.

L´agricultura, cap el 1930 i fins l´arribada de la guerra civil i la postguerra, començà el seu descens però s´intentà introduir noves tècniques, com el regadiu, i noves plantacions d´arbres fruiters.

Durant la guerra civil, les dures condicions de vida que s´imposaven i la manca dels recursos més imprescindibles, va fer que es proposés confeccionar carbó amb la tala i esporgada d´arbres dels boscos confiscats per l´Ajuntament, com el de Ca n´Amat, Can Vilalba, areny de Can Pous i alguns testimonis orals parlen també de la finca de Can Morral. Això comportà que es tallessin molts arbres d´aquests boscos, sobretot de pins i que la llenya fos venuda a particulars principalment, i a empreses de fusta, a canvi d´uns diners que passaven així a les arques del municipi.

A l´Amillarament de la Riquesa Rústica i Pecuària de l´any 1945 d´Abrera, s´aprecia que els principals conreus de les diferents finques de secà són la vinya, l´olivera i els ametllers. La vinya ocupa unes 722 ha., les oliveres unes 97 i els ametllers, 44 aproximadament. En les zones denominades de regadiu, es troben principalment arbres fruiters amb 41 ha. i les hortalisses i ferratges amb 32. És important puntualitzar que els amillaraments aporten una informació de tipus econòmic i per això, tenen una sèrie d´avantatges, però, també d´inconvenients. Un gran inconvenient és que moltes persones intenten declarar menys terra de la que tenen per no haver de pagar tants impostos. Malgrat aquest problema, però, s´aprecia que estadísticament la importància de la plantació de vinyes era molt superior a la d´altres tipus de conreu.

A partir dels anys cinquanta i seixanta del segle XX es van començar a arrencar molts ceps, perquè semblava que no eren rendibles, i es van plantar al seu lloc un altre tipus de conreu, principalment arbres fruiters. Així l´any 1986, Abrera disposava de 323 ha. de vinya¹, una xifra francament inferior a la de l´amillarament de 1945. De totes formes Abrera ocupava aquest mateix any la segona posició en el nombre d´hectàrees plantades d´aquest conreu al Baix Llobregat. El primer lloc era per a Sant Esteve de Sesrovires.

El constant augment de la industrialització i la febre constructiva de vivendes, ha comportat que cada vegada hi hagi menys terreny dedicat al conreu de la vinya i d´altres cultius. L´any 1999, per exemple es comptabilitzaven només 39 ha. de terreny dedicat a la vinya.

Aquest és el preu que s´ha de pagar en nom del progrés, de manera que Abrera, poble tradicionalment dedicat, en essència, al conreu de la vinya i amb un vi de bona graduació i qualitat, ha vist com el raïm pràcticament desapareixia en benefici d´una indústria dedicada gairebé en exclusiva al sector de l´automòbil.

Montserrat Fosalba