(IDEES APORTADES)

Salah Jamal va visitar Abrera convidat per Brea, grup d’opinió i recerca, el passat 16 de febrer. Jamal va venir per parlar del conflicte àrabo-israelià, una situació que aquest metge, historiador i escriptor nascut a Palestina coneix de primera mà. Els enfrontaments entre àrabs i jueus ja fa 3.000 anys que duren, però és en el darrer segle quan s’han intensificat més. I mentre diversos territoris del planeta han anat resolent els seus conflictes, Israel i Palestina segueixen enfrontats. Salah Jamal, però, mira el futur amb optimisme: “l’opinió pública mundial al final dirà prou als israelians i farà resoldre el conflicte amb Palestina”.

Aquesta va ser la conclusió positiva amb què Jamal va tancar el seu discurs, que havia obert afirmant que “el problema de Palestina és la seva situació geogràfica”, ja que el país és situat en un territori que durant segles ha estat geogràficament estratègic. Jamal va desglossar punt per punt l’operació de construcció d’un estat nacional jueu en territori palestí i com durant el segle XX la immigració jueva va anar ocupant el país. Va posar especial èmfasi en revelar dades dels últims anys del conflicte –quan els processos de pau s’han trencat reiteradament- que ell considera poc divulgades. “Al procés de pau de Camp David”, va recordar Jamal, “el president israelià deia que oferia als palestins el 95 % del territori perquè hi construïssim el nostre estat, però en realitat ens oferia un país esquarterat que no tenia viabilitat com a estat”.

Salah Jamal va acusar reiteradament els líders polítics israelians de fomentar la inestabilitat dels territoris ocupats de Palestina i va qualificar l’Israel actual, amb Ariel Sharon com a primer ministre, d’”estat feixista”. Per a Jamal, l’únic objectiu de Sharon és la “violència incontrolada” contra els palestins. Considera, per això, que la resta del món, “tan l’occidental com l’àrab”, cada cop simpatitza més amb la causa palestina i, en aquest sentit, va expressar la seva confiança en la societat actual, excepte en la dels EUA, que va qualificar de “frívola, sionitzada i automarginada de la resta del món”.

Jamal veu la solució del conflicte actual en un carrer sense sortida si les societats de l’exterior no s’hi impliquen “tal com va passar amb Bòsnia”. Va dubtar de la capacitat de Sharon i d’Arafat –que va titllar de “líders caducs”- per resoldre l’enfrontament. Per això mateix, creu que la desaparició política o física d’aquests polítics podria comportar “dos o tres mesos de caos, però després les coses tornarien al mateix lloc que abans”.

“La societat palestina és laica i civilitzada, malgrat que per interessos se la presenti com una societat integrista”, va dir, alhora que assegurava que un estat palestí seria demòcrata perquè “els palestins ja han patit molt i no acceptarien un futur dèspota”.

En aquest sentit, Jamal va sentenciar que “sempre s’ha demostrat que quan un procés de pau va bé, el poder dels integristes palestins baixa i que, quan el procés es trenca, el seu poder augmenta”. La política actual del líder israelià Ariel Sharon comporta aquesta situació. “La visita que va fer a les esplanades de les mesquites de Jerusalem va ser una provocació per als palestins”.

“A Sharon li interessa que es propagui el caos perquè els integristes palestins pugin al poder i ell es presenti com un lluitador contra el terrorisme”, va augurar, “però els europeus avui ja no són ingenus i saben que el problema no és el terrorisme, sinó l’ocupació militar israeliana dels territoris palestins”. El futur, doncs, és a les mans d’Europa. I Salah Jamal va pronunciar que “si s’acaba el conflicte de Palestina, possiblement no tornarem a sentir parlar de conflictes a l’Orient Mitjà”.

 
Brea, Grup d’Opinió i Recerca d’Abrera, va encetar l’octubre passat el seu cicle de xerrades per al curs 2002-2003 amb la conferència del naturalista Alfred Bellés titulada “Medi natural a l’entorn de la cubeta d’Abrera”. Alfred Bellés és educador ambiental i president de la plataforma ciutadana Martorell Viu. És també un gran coneixedor del patrimoni natural del Baix Llobregat Nord.

Bellés va centrar la seva xerrada en els valors naturals que amaga l’entorn del riu Llobregat al seu pas per Abrera, que ell va definir com “un dels espais més ben conservats” de la part baixa del riu. El conferenciant il·lustrar la seva xerrada amb diapositives d’aquesta zona que van posar al descobert el gran valor paisatgístic i natural del Llobregat. Bellés va fer una defensa aferrissada de la conservació dels rius, que va qualificar de “cintes transportadores de vida”, i va reclamar que les administracions vetllin amb més zel pel seu bon estat.

Alhora, va criticar algunes de les actuacions que l’obra pública ha portat a terme en determinats trams del riu, com la construcció d’esculleres que, en principi, han de servir per contenir el risc d’inundacions. Bellés va qüestionar aquest tipus d’actuacions i, en canvi, va defensar que els marges del riu “es mantinguin en les seves condicions naturals com a protectors de la fauna”, ja que les mates de jonc i d’altres plantes que neixen als marges fluvials són alberg d’espècies d’aus i peixos de riu. Igualment, va reivindicar l’interès ecològic d’espais tradicionalment menystinguts, com el canyissar, on “hi nidifiquen els ocells, pels quals és una àrea de protecció i refugi”, i el codolar, un espai “tant important com el bosc de ribera, ja que també hi ha espècies d’ocells, com el corriol petit, que hi fan niu”.

Bellés va fer una llarga exposició per demostrar “la riquesa i diversitat que s’amaga dins dels espais riberencs”, unes zones a les quals, segons aquest naturalista, “no té cap sentit fer-hi intervencions”. Entre les especies més peculiars que aquest naturalista ha trobat al terme d’Abrera, destaca la tortuga de rierol, una espècie autòctona protegida “que ha de ser tinguda ne compte en els plantejaments urbanístics i d’infraestructures”, ja que la llei impedeix que es modifiqui substancialment el seu hàbitat per evitar-ne la seva desaparició. Entre les espècies vegetals més curioses que va citar, destaca l’orquídia, una flor que es pot trobar entre els erms propers al riu.

Bellés també va fer referència a un dels problemes que més afecten el medi ambient de Catalunya i que aquest mateix estiu va afectar el terme d’Abrera: els incendis forestals. Va explicar que quan es produeix un foc com el que va afectar els voltants de les Carpes, “la recuperació sempre és lenta” i va destacar com una de les principals conseqüències del foc el fet que “quan plou, sempre hi ha una pèrdua de sol”, i, per tant, es redueix la superfície que en altres casos pot ocupar la vegetació.

La xerrada es va acabar fent una valoració molt positiva de l’estat de l’entorn del riu Llobregat a Abrera, motiu pel qual Bellés va defensar que no s’hi intervingui en cap sentit. “Aquest espai, si es queda tal com està, actua com un corredor biològic molt necessari”, va dir.

Alfred Bosch es va definir abans de començar la xerrada com un “cul inquiet”. Bosch va afirmar que “m’interessa el món sencer, encara que avui això és una cosa que la societat difícilment accepta”. Per això va afegir que “amb els anys m’he anat centrant en una part del món que em sembla especialment reveladora dels grans problemes que tenim tots plegats, i aquesta part del món és Àfrica”. Per Bosch, és a l’Àfrica “on es viuen amb més intensitat tant les grans desgràcies de la humanitat del nostre segle, com també les grans alegries i les grans esperances”.

Precisament, va ser Àfrica l’aspecte de la xerrada que va encuriosir més els participants en l’acte. El xoc cultural entre els immigrants africans i la nostra societat i la descoberta de la realitat africana van generar moltes preguntes. Bosch va dir que “no crec que la immigració sigui un problema, el problema és als països d’origen dels immigrants”. En aquest sentit, l’historiador veu amb esperança la integració entre immigrants i occidentals perquè per la nostra societat necessita de la seva aportació.

Bosch, que ha creuat Àfrica de cap a cap, considera que la imatge d’aquest continent està distorsionada, encara que no va culpar d’això només als mitjans de comunicació “que ens ensenyen el que volem veure”. Bosch va explicar que en el seu viatge per Àfrica hi va veure “més pobresa que misèria” i hi va descobrir una societat amb una espiritualitat “que no comparteixo, però que admiro”.

Alfred Bosch va defensar que des d’Occident es lluiti per erradicar algunes pràctiques culturals africanes com l’ablació, encara que va criticar que es posi més èmfasi en lluitar contra aquests aspectes que no pas en resoldre problemes més globals, com la fam.

 

 

Salvador Rueda, biòleg i psicòleg, membre de la Comissió d’experts en Medi Ambient urbà de la Unió Europea i director del nou Institut d’Ecologia Urbana de Barcelona, va pronunciar el passat divendres 7de juny la conferència Organització del territori i qualitat de vida. Rueda va explicar quin és l’estil de vida que la gestió del nostre territori ens imposa als ciutadans. “D’un temps ençà el territori ve empès per un model que estem intentant copiar, que és el model anglosaxó. L’element bàsic d’aquest model és el vehicle privat”, va explicar. L’altra gran característica d’aquest model de territori anglosaxó és la generalització de la casa unifamiliar aïllada, “que té uns elements d’autonomia i fiabilitat molt grans, similars als del cotxe”. Aquest model d’urbanització del territori, comporta que les ciutats creixin de manera dispersa, amb zones delimitades per activitats (residencials, comercials, industruials, d’oci...) i per estatus socials, segons la renda de què disposin els veïns que hi viuen.

La mateixa estructura que segueixen les grans ciutats, s’acaba reproduïnt en l’organització territorial del país. “El pla urbanístic és convertir en sòl urbà pràcticament totes les àrees planeres de Catalunya fins el 2025”, va explicar Rueda. Per connectar les grans àrres urbanes de Catalunya llavors seran necessàries “una quantitat d’autopistes i autovies enorme”, que generaran un model de territori “que fa impossible que hi hagi un transport que doni el mateix servei que el vehicle privat”. Rueda va recordar que aquest model de mobilitat pot perjudicar el 70% de la població que no disposa de cotxe propi o de permís de conduir per desplaçar-se.

L’altre gran problema que planteja aquest creixement és el de la gestió de l’aigua, ja que si s’ocupen totes les zones planeres això impermeabilitzarà el sòl i afectarà greument la filtració de les aigües pluvials al subsòl, que són la gran reserva de Catalunya. Per tant, aquest model de creixement basat en què “demà s’ha de consumir més que avui” pot ser que estigui arribant al seu límit. “Hem de començar a repensar el creixement” va dir Rueda, perquè potser “ja hem sobrepassat els límits” de la sostenibilitat. “Aquesta és una batalla es guanyarà al carrer”, va concloure.