El patrimoni municipal d’Abrera ha sumat els darrers anys, com a compensació a l’Ajuntament per poder portar a terme diverses modificacions urbanístiques, quatre masies de gran interès històric: can Sucarrats, can Moragues, can Morral i Sant Hilari. D’aquestes, les dues darreres tenen, a més a més, el valor afegit d’estar situades enmig d’un entorn natural molt ben conservat a la riba del Llobregat. Els estudis de la Societat Ornitològica Espanyola (SEO/BirdLife) confirmen el valor ecològic del paratge. I una d’elles, la masia de Sant Hilari, s’emmarca en un espai d’excepcional interès arqueològic i patrimonial.
El febrer de 2000, poc després que l’Ajuntament aconseguís la propietat de can Morral a canvi d’autoritzar la construcció d’un centenar de cases en una part de la finca, Brea va presentar a l’equip de govern una proposta (vegeu el projecte aquí) per convertir aquesta antiga explotació agrícola en un parc dedicat al patrimoni paisatgístic, històric i natural d’Abrera. L’entitat reclamava per a aquesta finca un projecte seriós i reflexionat que no malmetés un espai que conserva en bon estat el seu equilibri natural. L’equip de govern va recollir la proposta i va manifestar el seu interès, però també va exposar les dificultats per finançar un projecte d’aquelles característiques. L’Ajuntament va optar als Fons Europeus de Desenvolupament Regional [FEDER] de l’any 2000 amb una proposta semblant a la de Brea, però el projecte no va ser inclòs entre els subvencionats.
L’espai de can Morral es va duplicar quan la finca veïna, Sant Hilari, va passar a ser municipal pel mateix procediment que la primera —en aquest cas, amb el permís per edificar cinquanta cases. Avui, doncs, els boscos de ribera més ben conservats del tram mitjà del Llobregat són de titularitat pública. Aquesta circumstància ha de permetre dissenyar una actuació i una gestió sostenibles que dinamitzin aquesta part del terme municipal i l’adeqüin per a l’ús responsable dels ciutadans.
Ara com ara, l’Ajuntament ha portat a terme una proposta que s’incloïa dins del projecte de Brea per a can Morral: la rehabilitació dels antics horts i el seu arrendament a preus assequibles per als abrerencs que els volguessin conrear. És un inici positiu que contrasta, però, amb els actes vandàlics que han malmès cada cop més la masia. En aquest sentit, celebrem que enguany can Morral aculli un taller ocupacional dedicat a l’artesania de forja: salvar la casa de l’abandó n’evitarà la seva degradació.
Però això ha de ser, només, un primer pas. Ens agradaria una proposta ambiciosa per a aquests espais. Que contribuís a conservar l’entorn natural i a donar-lo a conèixer. Que preservés l’ermita pre-romànica de Sant Hilari i engegués les excavacions de les restes romanes que hi ha al seu entorn. Que expliqués als abrerencs el passat agrícola del poble. I, per què no?, que convertís Abrera en un referent de la regeneració del Llobregat i dels rius catalans després de tants anys de degradació.
