Jaciment arqueològic situat al polígon barcelonès i les restes arqueològiques sorgiren a partir de treballs de condicionament i asfalt del camí en aquesta àrea del polígon. Aquest jaciment – excavat només una part- està format per restes antròpiques i ceràmiques de cronologia ibèrica.
Ermita preromànica de Sant Hilari (segle IX època alt medieval)
La construcció es va fer sobre els fonaments romans de la vil.la. De les sis impostes que té l’ermita, dues – concretamet la 1 i la 2 - són reaprofitades d’època visigòtica i pertanyen al segle VII i això fa pensar en l’existència d’una construcció anterior en aquest indret o en un altre molt proper.
Castell de Voltrera ( segle X aproximadament. època alt medieval)
Situat a la banda esquerra del riu sobre els turons que envolten l'antiga Vilalba donà lloc a un territori feudal amb el nom de quadre de Vilalba i posteriorment passà a la baronia de Castellvell. Actualment el castell està pràcticament en ruïnes i queden només restes d’una Capella dedicada a Sant Pere construïda al segle XI. Aquesta capella es devia edificar per necessitats de culte de les persones que vivien dins del recinte del castell i que estaven sota les ordres del senyor de Voltrera. També presenta un lamentable estat de conservació.
Document de la primera menció
d’Abrera: (951 segle X època alt medieval)
En aquest document s’explica que el vicari Sendred vengué al seu fill Unufred el camp d’Abrera, amb les seves cases, horts, prats,... que tenia en propietat d’una compra feta anteriorment.
Església de Sant Pere d’Abrera ( segles XI-XII)
Els seus orígens són força desconeguts però generalment s’ha establert la seva construcció al segle XII en el moment que han aparegut els primers documents escrits. No s’ha tingut en compte,
però, l’observació arqueològic de les seves estructures i la interpretació de les traces d’evolució dels seus murs que fan que aquests orígens siguin força més antics. Per això cal tenir present que aquest temple és el resultat d’un procés evolutiu que es degué iniciar a finals del segle X i començaments del segle XI quants els habitants de Brea o Breda, per satisfer les seves necessitats religioses i de culte, van construir una petita església de planta rectangular, murs molt gruixuts i la coberta amb volta de canó. A mesura que el territori s’anava repoblant, moltes persones van optar per establir els seu habitatge al voltant de l’església formant una sagrera. Aquesta forma va coexistir amb l’hàbitat de masies disperses i el temple va quedar petit, de manera que es va veure la necessitat de reformar-lo completament per adequar-lo a les noves necessitats de culte. D’aquest nou moment evolutiu sí que es té informació documental ja que hi ha un document de l’any 1110 que especifica el llegat de cinc mancusos que va donar Guillem Ramon I de Castellvell, abans de marxar al Sant Sepulcre, per a la consagració de l'església i cinc més per a dir misses. Això fa pensar que l’església de Sant Pere ja estava pràcticament acabada i per això la donació anà destinada a la consagració.
Al segle XX (això s’explicaria en l’etapa contemporània) l’església va seguir un procés de restauració en tres etapes que durà de l’any 1956 fins el 1960. L’iniciador de les obres de restauració fou el mossèn que hi havia aleshores i que havia fet estudis d’arquitectura Joan Capell.
Masies (època baix medieval i moderna)
La masia va formar part del paisatge d’Abrera durant molts anys, encara que actualment se´n conserven bona part, algunes han estat enderrocades ja sigui per a la construcció d’algun polígon industrial o per la gran onada urbanística dels darrers anys. Resten masies com Sant Hilari, Can Morral del Riu (propietat de l’Ajuntament d’Abrera), Can Morral del Molí, Can Gené,... algunes han desaparegut com Ca la Laura, Cal Benet, Can Noguera, Ca l’Elvira,...
Ermita de Sant Ermengol ( 1ª meitat del segle XVI època moderna)
De l’origen d’aquesta ermita no es té cap cap document que en parli. Actualment presenta un estat de conservació molt deficient ja que hi resten només petits trossos de mur. Sembla que la seva construcció es va fer en dues etapes constructives. La cara nord era de carreus i la sud i els murs laterals de tàpia, construcció típica del segle XVII a Catalunya ja que va ser una època de crisi i misèries. Les restes, però, corresponene a una etapa posterior en què es va ampliar l’ermita i possiblement es portà a terme a mitjans del segle XVIII. Aquesta ermita era custodiada per un ermità que hi vivia permanentment i per la documentació es poden apreciar breus referències a alguns d’aquests. Cap el 1612 Ramon Bayso era ermità de Sant Ermengol i el 1670 era un tal Miquel Permànyer.
Creu de Terme
No se sap del cert la seva data de construcció però alguns autors consideren que fou bastida a principi del selge XVI. Una inscripció a la base de la creu assenyala que fou realitzada per Roch Saller.
La creu es troba situada a la Plaça de la Creu, al final del carrer Major i l’inici del carrer Nou. Sembla que aquesta no ha estat sempre la seva ubicació. Era originària de l’Hostal de la Creu de Martorell i degué ser traslladada al capdavall del carrer Major d’Abrera en època més tardana.
La creu compta amb una imatge de la Verge i sota seu, formant pedestal, imatges de Sant Antoni, Sant Jordi, Sant Llorenç i un escut amb una flor de lis i dos ocells. És possible que aquesta darrera composició es corrrespongui amb l’escut de la família de Roch Saller.
Actualment la creu de terme està en un estat de conservació bastant bo. Cal esmentar que aquesta creu durant la Guerra Civil, el juliol de 1936, va sofrir una sèrie de desperfectes en un moment que la imagineria religiosa no era ben vista per certs sectors revolucionaris. Un comitè de Martorell va ser l’encarregat de tirar-la a terra, de manera que quedà partida en diferents trossos, segons testimonis orals. No va ser fins el 8 de juny de 1954, després de diferents projectes per a la seva rehabilitació, que es va inaugurar. Aquesta restauració fou sufragada pel Governador Civil de la Província, Felipe Acedo.
Consolidació de la trama urbana ( època moderna i contemporània)
-Formació del carrer Major ( segle XV o XVI)
-Formació del barri del Rebato (1830)
-Formació del carrer de la Font i les Mates ( segle XIX)
Casa de la Vila
(Ajuntament vell. 1918 època contemporània)
Situat al carrer Major número 3, aquest edifici de dues plantes més les golfes, va fer la funció de Casa de la Vila des d’aquest any fins el 1991 que es va inaugurar l’actual edifici de l’ajuntament ja que aquest havia quedat molt petit i obsolet i es necessitaven unes instal.lacions més adequades al nou volum de població del municipi.
Actualment l’antic edifici de l’ajuntament acull el Departament de Benestar Social de l’Ajuntament d’Abrera i a les golfes es troba situada l’emissora municipal.
Estació de tren (1922 època contemporània)
Aquesta estació és de dos pisos i fou inaugurada el 29 de març de 1922 i restaurada als anys setanta.
Amb la construcció de la via del tren el poble quedà connectat pel tren amb la ciutat de Barcelona. Això suposà que el poble restés ben comunicat no només per carretera sinó també per ferrocarril.
Per a la seva construcció va venir molta gent de fora del poble sobretot d’altres indrets delm país i molts d’ells ja s´hi van quedar.
Escoles Velles. Actualment edifici de l’Hotel d’Entitats. (1924 època contemporània)
Situat al Passatge de les Escoles.
Construïdes per subscripció popular amb molts jornals de treball i de carro fetes voluntàriament per diversos veïns de la població.
Actualment amb la restauració portada a terme l’any (? ) s´ha convertit en un espai destinat a les diferents entitats i associacions de la població per fer conferencies, exposicions,...
Sala Municipal (1984 època contemporània)
Es va inaugurar el mes de setembre de l’any 1984 i té una superficie de 1.025 m2 amb un aforament de 354 persones.
En un principi s´hi projectaven pel.lícules i feia la funció de cinema principalment encara que també s´hi representaven obres de teatre, i actualment segueixen amb les representacions d’obres de teatre de caràcter infantil amb la Xarxa i sobretot obres del concurs de teatre Vila d’Abrera.
Edifici de l’antiga Biblioteca Popular Josep Roca i Bros. (1988 època contemporània)
Aquest edifici inaugurat l’any 1988 va tenir la funció de biblioteca fins el trasllat d’aquesta a un edifici de nova planta més gran l’any 2001.
Actualmant ha deixat de tenir aquest ús i s´estant portant a terme reformes per ubicar-hi noves dependències municipals.
Nou Ajuntament d’Abrera (1991 època contemporània)
Degut a la manca d’espai i les condicions deficitàries que oferia l'antic consintori, l’any 1991 es va inaugirar el nou ajuntament en un indret on anteriorment hi havia hagut una torre coneguda com “la torre del Peris”. Curiosament aquesta família havia sigut promotora de la urbanització “La Florida” endegada a mitjan dels anys seixanta.
Aquest edifici segueix un estil arquitectònic modern i respon a les necessitats actuals del municipi.
Pavelló esportiu municipal (1995 època contemporània)
La seva inauguració va tenir lloc l’any 1995 i ocupa una superficie de 2.683 m2 i un aforament per a 358 persones. Consta d’un gimnàs, sala de musculació, sauna,...
Casa de Cultura (2001 època contemporània)
Inaugurada el 23 de juny de 2001, té una superficie total construïda de 1.662,17 m2. La planta baixa ocupa 784,34 m2 i s´hi ubica la recepció i el vestíbul, una sala polivalent que es pot dividir en cinc espais encara que pot funcionar com espai únic. Consta també d’un escenari i aquí s´hi poden realitzar conferencies, actuacions, exposicions,... També en aquesta planta hi ha el centre social i recreatiu (bar), el magatzem i els serveis.
A la primera planta s´hi ubica la biblioteca Josep Roca i Bros que fou traslladada de l’antic edifici. Aquest espai ocupa 681,83m2 i actualment és una de les biblioteques populars més grans i modernes del Baix Llobregat nord. Dintre de la biblioteca hi ha un espai a l’entrada que està ocupat pel Punt d’Informació Juvenil “la Garsa”. En aquesta planta, just al costat de la biblioteca, també hi ha una sala de conferències destinada a un públic reduït amb capacitat per a unes cinquanta persones aproximadament.
t la 1 i la 2 - són reaprofitades d’època visigòtica i pertanyen al segle VII i això fa pensar en l’existència d’una construcció anterior en aquest indret o en un altre molt proper.
de les seves estructures i la interpretació de les traces d’evolució dels seus murs que fan que aquests orígens siguin força més antics. Per això cal tenir present que aquest temple és el resultat d’un procés evolutiu que es degué iniciar a finals del segle X i començaments del segle XI quants els habitants de Brea o Breda, per satisfer les seves necessitats religioses i de culte, van construir una petita església de planta rectangular, murs molt gruixuts i la coberta amb volta de canó. A mesura que el territori s’anava repoblant, moltes persones van optar per establir els seu habitatge al voltant de l’església formant una sagrera. Aquesta forma va coexistir amb l’hàbitat de masies disperses i el temple va quedar petit, de manera que es va veure la necessitat de reformar-lo completament per adequar-lo a les noves necessitats de culte. D’aquest nou moment evolutiu sí que es té informació documental ja que hi ha un document de l’any 1110 que especifica el llegat de cinc mancusos que va donar Guillem Ramon I de Castellvell, abans de marxar al Sant Sepulcre, per a la consagració de l'església i cinc més per a dir misses. Això fa pensar que l’església de Sant Pere ja estava pràcticament acabada i per això la donació anà destinada a la consagració.
