La Generalitat estudia la creació de la comarca del Pla de Montserrat
El conseller de Governació, Joan Carretero, no sabem si voluntàriament, ha mantingut obert permanentment el debat sobre la reorganització territorial de Catalunya des que va arribar al càrrec. El fet és que Carretero no ha deixat de donar pistes sobre quins són els seus objectius en aquest projecte, fins i tot abans que els hagi debatut dins del seu propi grup (ERC) o amb el govern tripartit.
Sigui com sigui, el cert és que gràcies a les declaracions del mateix conseller sabem que Governació està estudiant d’incloure, dins de les dotze noves comarques que podria proposar, la del Pla de Montserrat, de la qual Abrera en formaria part. No és pas una proposta nova: l’anomenat Informe Roca (presentat l’any 2000 quan Josep Antoni Duran i Lleida ocupava Governació) la va anomenar Baix Llobregat Nord, el nom que mediàticament i políticament, fins ara, ha fet més fortuna. Ja l’any 1987, quan es va aprovar l’ordenació territorial vigent, Abrera es va sumar al grup de municipis que van demanar, sense èxit, de separar-se del Baix Llobregat.
Per tot plegat, sembla evident que existeix una realitat comarcal dels municpis de l’entorn de Martorell que l’ordenació actual no reconeix oficialment. L’Informe Roca (i, pel que sembla, també el Pla de Montserrat que proposa Carretero) ubicava al Baix Llobregat Nord vuit municipis del Baix Llobregat actual (Abrera, Martorell, Sant Esteve, Sant Andreu de la Barca, Castellví, Olesa, Esparreguera i Collbató), quatre de l’Anoia (el Bruc, Masquefa, Piera i els Hostalets de Pierola), dos de l’Alt Penedès (Gelida i Sant Llorenç d’Hortons) i un del Vallès Occidental (Castellbisbal). Sembla que, d’entrada, els municipis penedesencs, alguns de l’Anoia i Castellbisbal no estan gaire predisposats a canviar de comarca.
Això ens ha de fer qüestionar, per tant, quin sentit té gastar massa energies per crear una nova entitat administrativa repetint un model que, al capdavall, fins ara ha estat ben poc operatiu. El govern ha d’aclarir quines seran les funcions de les comarques i perquè als ciutadans els interessarà formar part d’una o d’una altra.
Per tornar a crear comarques tan buides de competències com les actuals, potser no cal que ens hi posem, perquè parlarem d’ordenació territorial i el nom no farà la cosa. Passarà com amb el Pla de Montserrat: per batejar la comarca amb un nom menys artificiós que el de Baix Llobregat Nord haurem inventat un pla que, potser, és l’únic del món que necessita un funicular (a Gelida) i un aeri (el d’Esparreguera-Olesa) per salvar els seus desnivells interns. Semblem talment suïssos o el nom no fa la cosa.
